Els materials d'aprenentatge que es presenten corresponen a la formació impartida en tres contextos ben diferenciats:
Assignatures de Psicologia Social i d'Estructura Social del curs de Formació Bàsica per a Mossos d'Esquadra i Polícia local i crèdits de Processos de Formació amb adults i Estratègies de conducció de grups del curs d'Instructors de l'Escola de Polícia de Catalunya (Institut Nacional de Seguretat Pública).
Cursos de Direcció i Conducció d'Equips de Treball i Habilitats Directives fets a la Unió Empresarial de l'Anoia (Igualada).
Materia de Sociologia impartida a 1r de batxillerat.
S'hi introdueix el concepte de sociologia com una ciència social que participa d'uns mètodes de treball.
S'exposen tant els instruments de recollida d'informació de caire quantitatiu (el qüestionari amb les seves característiques; una anàlisi detallada del tipus d'ítems segons diferents criteris, acompanyada d'exemples i els avantatges de fer-ho de manera digital) com els de caire qualitatiu (l'entrevista, característiques i tipus; l'observació, els documents escrits i l'hermenèutica).
Els dos articles que teniu a continuació us ajudaran a veure com incorporen els aspectes que hem vist a l'hora de comunicar a la comunitat científica una recerca.
Comunicació mòbil i gent gran: estratègia metodològica i la conceptualització d’estatus socioeconòmic
Article científic que té per objecte d’estudi d’aquesta investigació explorar els processos d’adopció i apropiació de la comunicació mòbil per part de la gent gran. A través d’una aproximació qualitativa es vol indagar quines són les pràctiques socials i l’imaginari de la gent gran amb relació a la telefonia mòbil.
S'exposa detalladament la metodologia qualitativa emprada (motius i instruments) així com els criteris d'inclusió de la mostra.
Efectos de ciclo vital, generación y periodo en la práctica deportiva de los españoles (1984-2014)
Aquesta investigació es va proposar efectuar una anàlisi del desenvolupament de la participació esportiva durant un període temporal de trenta anys (estudi quantitatiu i longitudinal).
L'objectiu central va ser identificar l'impacte dels efectes generacionals, de cicle vital i de període sobre l'evolució de la pràctica esportiva de la població espanyola.
Es detallen la mostra, les hipòtesis, les variables i les tècniques d'anàlisi estadística.
Es treballa el procés de socialització, característiques, fases i els agents que intervenen.
La resocialització (a la que alguns autors la denominen socialització terciària; no la considerem com a tal, ja que no tots els individus passen per ella), la subcultura, la contracultura i la sociabilitat tanquen aquests materials.
S'ofereixen esquemes mol útils per poder estructurar millor la informació.
S'aborda uns dels elements que conformen l'estructura de totes les societats: les institucions i els grups socials.
A partir de considerar les dues coordenades bàsiques i inseparables a partir de les quals s´organitza i es desenvolupa la vida del grup:
l´estructura (en quant a permanència i estabilitat grupal)
El procés (en referència al moviment, al canvi, a l'evolució del grup)
en aquest material es desenvolupa la segona.
Es fa una tipologia grupal, amb la caracterització de cadascun d'ells i es presenten les diferents fases o estadis de l'evolució grupal des d'un punt de vista organicista, comparant -en cada estadi- la conducta relativa a la tasca amb la relativa a la relació dels membres del grup.
La família
Article que tracta sobre la família com una de les institucions socials, s'enumeren algunes de les formes de vida familiars, la seva evolució al llarg de la història (amb les característiques pròpies de cada etapa), els canvis produïts en la llar i en les actituds i les desigualtats de gènere degudes al món laboral i al treball domèstic.
Analitzat el procés evolutiu d'un grup, passem a veure ara l’altra coordenada, l’estructura grupal.
A la literatura dedicada al tema trobem diferents elements o aspectes que configuren l’estructura grupal. Aquí fixem l'atenció sobre els estatus, els rols, les normes i la cohesió.
Al parlar de l’estructura grupal vam enumerar els rols i la cohesió grupal com dos del seus elements
Aprofundim en un dels rols que més rellevància té pel seu interès per a les institucions i grups socials, el lideratge, amb la recerca inicial que va permetre establir els diferents tipus de líders.
També es presenta la sociometria que ens permet analitzar les relacions que es donen entre els membres d’un grup, detectar posicions de lideratge i grau de cohesió social; amb una explicació detallada de com confeccionar la matriu sociomètrica i el sociograma.
Després de treballar aquest material podeu llegir l'article i el TFG, que teniu tot seguit, per veure l'aplicació i utilitat de la sociometria en dos àmbits molt diferents.
Análisis liderazgo y reacciones sociales en el aula de infantil.
Aquest estudi pretén conèixer i aprofundir en les relacions socials entre els 20 alumnes d'una aula d'educació infantil. La metodologia es basa en un test sociomètric amb posterior extracció i anàlisi de valors entre diferents variables a través d'una matriu sociomètrica.
D'aquesta manera, es van obtenir les reciprocitats positives i negatives del nen/a, que van determinar el sociograma amb la posició que ocupaven cadascun d'aquests al si del grup-classe.
S'annexen els qüestionaris contestats, la matriu sociomètrica (puntuacions i valors obtinguts) i els càlculs (probabilitat teòrica de l'atzar, reciprocitats obtingudes, posició sociomètrica i tipus).
Utilización de sociogramas para la valoración de la cohesión interna de los jugadores de un club de futbol.
La cohesió és un concepte important des del punt de vista aplicat, per les repercussions en el rendiment esportiu. Encara que els qüestionaris han estat el mètode més popular de mesurar la cohesió d'equip, no mostren la manera com les persones concretes es relacionen entre si, si es formen subgrups o si algun dels membres de l'equip es troba socialment aïllat.
En aquesta recerca s'ha utilitzat l'elaboració de sociogrames per estudiar la cohesió interna dels jugadors d'un club de futbol. Els 17 jugadors d'un club de futbol universitari van respondre a un qüestionari de 8 preguntes amb objecte d'establir el grau de cohesió i estructura íntima del grup a través de les manifestacions d'atracció o rebuig dels membres.
L’adolescència és una etapa de la vida en la qual el grup, les relacions socials, l’amistat i l’amor, adquireixen gran importància. L’adolescent dirigeix l’atenció al mateix cos, i ha de descobrir noves formes de ser (estil de vida, de feina, de música, de vestir, etc.), que el satisfacin i siguin acceptables pels que l’envolten. Aquesta és una etapa sotmesa a processos de socialització i adaptació molt intensos, en recerca de quin paper tenen al món.
L’adolescència també es caracteritza per ser un moment en què s’aconsegueix tenir més autonomia, un moment de dubtes sobre la mateixa identitat, formar-se un sentit d'identitat i, de vegades, de transgredir les normes establertes pels adults.
Però també és moment de prendre decisions per buscar el seu lloc en la vida.
Es reprèn el tema d'estructura social ja tocat tangencialment anteriorment per acabar de conceptualitzar-la i situar-la com objecte d'un enfocament macrosociològic.
La reflexió sobre la diferenciació social i la seva apropiació indeguda per construir i legitimar la desigualtat ens porta a exposar les diferents formes d'estratificació social (l'esclavisme, les castes, els estaments i les classes socials).
Es donen unes pinzellades del pensament de Marx i Weber sobre capitalisme i classes socials. Per acabar, s'evidencia el desplaçament dels individus entre diverses posicions socials, la mobilitat social, i el seus tipus.
Mobilitat social: cap a dalt o cap a baix?
A la majoria de països desenvolupats, un dels temes que més preocupa és el llegat que deixem a les generacions futures.
En aquest article, s'analitza el funcionament d’un dels mecanismes clau per poder afrontar el futur amb optimisme: la mobilitat social intergeneracional.
Aquesta, es pot definir com la relació entre la situació econòmica o social de pares i la dels fills; hi ha dues formes d’analitzar aquesta relació.
la mobilitat social en termes absoluts, mesura si els ingressos dels fills són superiors o inferiors als que van tenir els seus pares quan tenien la seva edat (corregits per les diferències en el cost de vida).
la mobilitat social en termes relatius. És a dir, la posició dels fills en la distribució de la renda d’un país en relació amb la posició que ocupaven els seus pares quan tenien la seva edat.